VALORACIÓN DE LAS ELECCIONES

Hoy es día 10 de junio del 2009, y las elecciones ya han pasado. Como siempre, en las elecciones europeas, la participación ha sido muy baja, más baja de lo normal, creo yo, debido a la crisis actual que estamos sufriendo y al descontento de los ciudadanos. Bien, analicemos los resultados: la derecha a ganado, por poco, pero ha ganado. Como ha podido suceder esto, bien, bajo mi punto de vista, los votantes de derecha, siempre votan, ya que a ellos no les importa que los políticos a los que votan sean corruptos, ya que esto en parte les favorece, pues de este modo siempre tienen abiertas las puertas a poder hacer sobornos, comprar concejales, etc... Por otra parte, creo que la izquierda convencida de sus ideas también ha salido a votar. Pero que ocurre con aquella gente que no tiene convicciones políticas y varia su voto según la situación. Creo que en parte por la incultura y en parte por la falta de capacidad de análisis de la situación y de quien nos ha llevado a ella; ya que hace falta remontarse al mandato de la derecha, que nos metió en la guerra de Iraq, lo cual provocó una serie de gastos en las arcas del Estado que las dejó vacias, para mi aqui empezó la crisis en estado embrionario. Claro cuando aparecen las consecuencias de un acto no suele ser en el mismo momento, si no al cabo del tiempo, y esto fue lo que heredaron los "socialistas". Si añadimos a esto que los denominados "socialistas" no supieron poner freno a los abusos de inmobiliarias, constructores, y demás alimañas del sector de la construcción. Esta gente que es de voto indeciso no salió a votar. Espero que los "socialistas" aprendan la lección, ya que si los padres del socialismo salieran de su tumba, volverían horrorizados de que un partido como el PSOE, que pacta con la derecha antes que con la izquierda, se llame socialista. No digo que implanten un socialismo radical, aunque esto me gustaría, la realidad es otra y es que en el mundo lo que manda es el dinero. "Poderoso caballero Don Dinero", ya lo dijo Quevedo. Pero en un Estado de Bienestar no se puede permitir que haya gente sin las necesidades básicas cubiertas, mientras el Estado se gasta el dinero en guerras. Que los empresarios engorden cada vez más sus arcas, las cuales tienen bien escondidas, y en épocas de crisis no aparecen. Así que señores "socialistas", sean socialistas de verdad y pacten con la izquierda, dejen de pactar con la derecha, que lo único que busca es ser cada vez más rica y piensen más en el pueblo que somos la mayoría.

Que he fet amb la meva vida ?

Un dia, intentant fer un repàs de la meva vida, em vaig donar conte de que tenia molts moments dels que no m' enrecordava, a que es podia deure això, no em va caldre gaire temps per adonar-me de que la droga me havia "desfet" el cervell.Bueno primer hauria de presentar-me, el meu nom es............però em podeu dir "El Che", tinc 42 anys, i em vaig iniciar en el mon del consum els 14 anys. Primer vaig començar a consumir alcohol, ja que treballava en un bar, cap els 16 anys vaig començar amb el cannabis, i desprès cap allà els 18 anys vaig tenir els meus primers flirteigs amb la cocaïna.Vaig començar suposo que com tothom per divertir-me, però la cosa es va anar liant sense que jo me n'adones. No se exactament quan me'n vaig enganxar, però el que sí se es que quan me'n vaig adonar, no diré que era massa tard, perquè mai es tard penso jo, però fitxeu-vos si estava tant cec que vaig haver de passar del consum pel nas, al consum de base i finalment per via endovenosa. Quan la fumava ja me'n vaig adonar de que tenia un problema, però no ho vaig assumir fins que vaig arribar a la via endovenosa, això em va fer posar-me en marxa per buscar una solució, a per cert, això va ser quan tenia uns 34 anys. El primer que vaig fer va ser una desintoxicació hospitalària, això va ser el primer pas dels molts que n'hauria de donar. Desprès de la desintoxicació vaig anar a un centre de dia que hi ha a terrassa, s' en diu Alba, per si a algú el pot interessar, i actualment es troba situat a prop de la mútua de Terrassa. Aquí hi vaig passar uns 7 mesos, desprès d' aquest temps, em vaig plantejar el començar a buscar feina, sempre continuant fen analítiques d'orina i teràpies individuals cada 15 dies primer, i desprès cada mes. de mica en mica em vaig anar deslligant del centre, primer amb les analítiques i desprès amb les teràpies amb la meva psicòloga, em semblava que ja estava "curat", en aquest moment va començar la meva recaiguda, al poc temps estava un altre cop liat. No se exactament quan temps va durar, el que se, es que quan vaig poder parar el consum, vaig haver de tornar al centre, vaig estar uns 3 o 4 mesos, ja que me'n vaig anar a viure a Vic, preo no ho vaig deixar, fins que vaig començar al centre de dia de toxicomanies de Vic. Aquest centre era bastant diferent que el de Terrassa, ja que a Terrassa estàvem tot el dia, aquí a Vic només pel mati, a Terrassa es feien múltiples teràpies: Programació setmanal (que s'havia de complir), valoració diària per escrit de les activitats que fèiem i com ens sentíem fen-les, programació del cap de setmana (que s'havia de complir), habilitats socials (que ens ensenya a relacionar-nos amb els altres de forma correcta), els divendres llegíem la valoració setmanal, i els altres ens donaven les devolucions (que es el que en ells els hi sembla el que em fet i si em complert amb la programació que teníem preparada per la setmana. També dèiem la programació del cap de setmana, fèiem esport dos cops per setmana, menjàvem al centre. Informàtica. Teràpia individual setmanalment. Prevenció de recaigudes. La veritat es que hi vaig aprendre moltes coses aquí, encara que no m’hagi donat conte de moltes fins al cap del temps.Quan vaig arribar a Vic, el centre de dia era molt diferent, ja que només anàvem pel mati, i les activitats eren bastant mes reduïdes, degut a la manca de personal, tot i això vaig estar un bon temps, encara que no anava gaire al psicòleg, ja que no em feia gràcia el haver canviat, si que anava al psiquiatra, però ara me'n adono de que no es el mateix "a cadascú l'ho seu". Quan tornava a portar uns 7 o 8 mesos d’abstinència, ha em veia amb "força" i vaig pensar en tornar a treballar, així ho vaig fer, i inevitablement vaig tornar a tindré una recaiguda, aquesta va ser bastant forta i va durar bastant, vaig haver de fer una altre desintoxicació hospitalària, i desprès d’això, vaig ingressar a una comunitat terapèutica, a Can Puig, que depèn de caritas. Aquí primer vaig haver de passar un temps d'acollida al carrer Banys Nous, a Barcelona, durant 15 dies vaig estar anant i venint de Barcelona a Vic, desprès ja em quedava a dormir Banys Nous, en total vaig passar 2 mesos i 1/2, i desprès vaig anar a Can Puig que esta a la Rabassada. El funcionament d'aquesta comunitat era el següent: al arribar passaves un temps d'uns 2 mesos sense fer teràpies, l’única era una reunió setmanal que fèiem tots els que estàvem en la comunitat, les tasques de la casa son realitzades pels pacients, aquestes tasques van des de la neteja de la casa i voltants, la cuina, el manteniment, el hort i els que s’encarregaven de distribuir les tasques i de que aquestes foren fetes. Quan vaig entrar, em van posar a manteniment, i el principi tot anava bastant bé, tenia un destí (treball) que m'agradava, i el meu terapeuta també, anava avançant en el meu procés i els tres mesos mes o menys vaig començar a sortir dos caps de setmana si i un no, la abstinència la tenia controlada, i els meus problemes psicològics me'ls anava treballant. Les normes de la casa eren bastant estrictes, no es podia demanar ni donar tabac, només es podia fumar en unes hores concretes mentre s'estava treballant, i moltes mes, i si tu observaves qualsevol infracció de aquestes havies de comunicar-ho, això que sembla una tonteria, en realitat no ho es, ja que d'aquesta manera aprens a autocontrolar-te i a expressar el que no et sembla bé. Amb el temps em van canviar de destí i em van posar a supervisar la casa, el principi tot anava bé, fins que ens van canviar el terapeuta que portava aquest grup de treball, aquesta persona va introduir molts canvis alhora de realitzar les feines del destí, era molt mes estricta i tenia un caràcter molt fort, que xocava amb el meu que també ho es, a mes a mes, em van canviar de terapeuta personal, i per mala sort em va tocar la mateixa que portava el destí. Al principi vaig anar aguantant, però va arribar a un punt en que aquesta "psicòloga" ens va dir: que quan tanquéssim per la nit la casa, que tot el que hi hagués en el menjador ho havíem de "requisar" i portar-lo a consigna que era on es guardava les maletes, la roba que sobrava, i objectes que no es podien tenir més d'un, i que aquests objectes "requisats" només es tornarien amb permís signat pel terapeuta personal, del propietari. Bueno un dia una persona es deixa una carpeta, jo faig el que me'n dit, i el terapeuta d'aquesta persona em fa obrir consigna i donar-l'hi, això no em va fe gràcia, ja que abans aquests objectes no els guardàvem a consigna i els teníem a ma per si els teníem de tornar, ja que consigna estava a la ultima planta. Un altre dia va passar el mateix, així que em vaig queixar del sistema que havia posat la terapeuta de referència del destí (treball). Això suposo que devia de provocar una reunió a nivell de terapeutes, i no sé perquè, van decidir que em canviarien de destí y em posarien al destí de cuina, això no em va semblar just, ja que em van dir que m'havia de treballar la ràbia, poder era veritat, però jo no ho creia, ni ho crec així, es només que no m’agraden les injustícies i això m'ho semblava. Així que desprès de tres dies vaig marxar de cap de setmana a casa i no vaig tornar. Vaig passar dos dies el llit, abstinent, però amargat, els meus pares emprenyats, fins que el final vaig agafar forces y vaig trucar a la comunitat per tornar, forçat per la família, però quan vaig trucar, em van dir que anés un dia per parlar. Vaig anar i em van proposar de espera tres setmanes i fer una visita setmanal amb el meu terapeuta personal, hi vaig anar la primera setmana, però a la següent ja tenia feina hi ho vaig deixar. Anava a fer controls al CADO, i feia visites amb el psiquiatra i el psicòleg, els problemes els anava solucionant i la feina em anava bé, però com sempre van tornar a sortir problemes a casa, problemes que havien existit i existeixen actualment, que es el no poder parlar les coses.